En “Som arquitectes del món”, títol i inspiració del projecte, els periodistes de sisè anaven informant de les notícies actuals -cap de bona, per cert- que provocaven caos, destrucció i pena, fins que se n’atipen i decideixen que ja n’hi ha prou d’aquest color; i de cop i volta giren la truita informant del bo i millor de la nostra societat i del nostre hàbitat: O.N.Gs, actes altruistes com la Marató, conservació i millora dels espais naturals, protecció dels animals en perill d’extinció…

Les músiques, escrupulosament pensades, propiciaven una posada en escena (a càrrec de tots els cursos) en la que els contrastos d’actitud i de mentalitat conduïen a l’espectador a meditar sobre la necessitat urgent, a nivell social, de veure la mitja ampolla plena.

I acabàvem tots a l’escenari, amb les samarretes de la Marató, unint les mans i alçant la veu per cantar “We are the world”; perquè, com deiem a la nostra felicitació, creiem …

que tot està per fer encara,

que tot és possible avui.

I volíem fer sentir arreu

com creix el vell desig d’un món millor.

 Cliqueu aquí per veure fotos.

Dins d’aquest projecte interdisciplinar, els alumnes de 5è hem volgut esbrinar el per què de la festa del 8 de novembre:

-“és Sta Coloma?”

-”totes les poblacions que porten el nom de Sta. Coloma fan festa?”

-“és festa per què treuen el llum?”

- (…)

Amb tots aquests interrogants ens hem posat “mans a la feina”. El primer de tot era buscar informació, però, on?

- als avis, pares, llibres, algú ho vol anar a preguntar al mossèn, a internet segur que alguna referència hi trobarem,…

Quan hem tingut el material n’hem fet una posada en comú i ens hem engrescat tot parlant dels romans i de com en el passat van dominar les nostres terres. Finalment ha arribat l’hora dels dibuixos i rodolins ja que entre tots hem confeccionat aquesta auca:

Els romans odiaven

i als cristians mataven.

Coloma deixava les feres

per aconseguir calaveres.

 Coloma vivia a Sens,

i la coneixien tots els nens.

Era una noia formosa

i molt graciosa.

Aurelià era l’emperador de Roma 

i mai feia ni una broma!

L’emperador sense parar,

als cristians volia atrapar.

Un dia l’Aurielà,

 a Coloma va agafar.

L’óssa va arribar

i Coloma va salvar.

 Quan la tenda es va cremar,

la pluja, el foc va apagar

Aurelià s’enrabià

i a Coloma va matar.

Coloma ho havia fet tan bé

que Santa la van fer.

Santa Coloma de Queralt

resava en un to ben alt!

Les Relíquies volien

i una carta enviarien.

Al final les Relíquies ens van donar

i tots molt contents ho vam celebrar.

 Quan les Relíquies van arribar,

una gran festa es va muntar.

Cada 8 de novembre ho celebrem

i molt contents estem!

Ens ha agradat el treball que hem fet, a més hem après coses del nostre poble, ara ja sabem pe què fem festa cada 8 de novembre, i vosaltres, ho sabíeu?

Ja feia dies que a classe, i utilitzant tots els mitjans disponibles (llibres, internet, la pròpia memòria,…) recollíem informació sobre les indústries alimentàries, sobre Gaudí, el modernisme, el parc Güell,…

Quan s’acostava el dia, era el moment de preparar la logística: on i amb qui seurem a l’autocar?, pel·lícules i música que escoltarem durant el viatge,… sobretot que a la motxilla no hi falti res!

El 21 de novembre és el dia assenyalat, per cert el dia no pot ser més gris, ennuvolat, quatre gotes escadusseres i el sol sense ganes d’acabar de sortir. Però ni ens n’adonem, res no pot vèncer el nostre estat d’ànim (menys la meteorologia!) i contents i amb més ganes de gresca que mai, els alumnes de 4t, 5è , 6è i acompanyants, pugem a l’autocar direcció Parets del Vallès.

Quina millor manera d’estudiar el sector secundari que visitar una indústria? L’escollida, la Danone, i la finalitat doble:

- conèixer el cicle de producció i transformació dels productes làctics fermentats, i

- inculcar, als joves, hàbits saludables d’alimentació.

Una educadora especialitzada en nutrició, amb l’ajuda d’un simpàtic audiovisual, primer, i després dins de la fàbrica, ens endinsà en l’elaboració dels iogurts. Sabíeu que abans eren considerats medicaments i es venien a les farmàcies?.

La boca se’ns va fent aigua, és el moment de la degustació, “alimentem bé les nostres defenses” perquè el dia continua i l’autocar ens espera per portar-nos a Barcelona, al Parc Güell.

Després de dinar toca un recorregut pel parc per comprovar “in situ” tot el treball fet a l’aula: la tècnica del trencadís, la sala de les cent columnes, l’ondulació del llarguíssim banc que ens recorda una serp, fins i tot volem descobrir les restes de l’atac vandàlic del que va ser objecte la simbòlica sargantana. Però no hi notem res i ens podem fer la foto de rigor a l’escalinata de l’entrada.

Ens barregem amb els visitants com uns turistes més, sense programar-ho assistim a un concert improvisat, i amb inesperada sorpresa practiquem amb gran espontaneïtat “l’speak english?” i el “Nice to meet you” constatant, un cop més, que la llengua és viva.

Cansats però satisfets de la jornada, és l’hora de tornar cap a casa per compartir amb els nostres les experiències viscudes.

Arriba el moment de les valoracions, de concretar i assegurar els aprenentatges (una de les activitats serà simular ser Gaudí fent una pràctica del trencadís) i de comprovar que, amb el temps, tots aquests coneixements que hem après en aquest dia de convivència i de manera lúdica, romanen inoblidables.



Expressar els sentiments, reconèixer els estats anímics dels fills/es, escoltar, negociar normes i límits són paràmetres de l’educació emocional que cal tenir en compte en l’educació del dia a dia.

Donar orientacions i pautes  ha estat l’objectiu fonamental de la conferència perquè sigui més fàcil la tasca d’educar.

Una sortida on han après de forma lúdica i vivencial l’elaboració dels iogurts.

 Premeu aquí per veure les fotos de l’excursió.

Un any més l’hem celebrada amb tots els “ets i uts”. Elements tradicionals i per tant imprescindibles en la celebració de la diada: la presència  de la Castanyera i l’elaboració dels panellets.

Comencem, doncs, quan arriba la Castanyera que abrigada i riallera no deixa de sorprendre els més menuts perquè, malgrat el seu aspecte fosc i poc convencional, els atreu amb els seu tarannà serè i rialler. S’hi van acostant de mica en mica, amb la seva paperina, superant el recel inicial, per recollir-ne les castanyes calentones amb què els obsequia. Enguany, a més, els n’ha deixat un bon grapat de crues perquè, als tallers de manualitats, facin realitat la dita:

“Per Tots Sants, castanyes i cargols amb banyes”.

Abans però, cal fer els panellets. Tots hi som cridats, petits i grans, i… no val a badar; convé anar per feina si volem que estiguin enllestits quan vingui el Jordi del forn a buscar-los per coure’ls. Com sempre: mans netes, braços al descobert i disposats a amassar la dolça pasta que es convertirà aviat en un peculiar i exclusiu panellet.

I arriba el moment de les manualitats. A parvulari: “cargols” banyuts, multicolors i brillants, en una fulla. No hi cal pas la signatura; cadascú auto-identifica amb rapidesa la “seva obra mestra”. Els fruits de tardor: bolets, castanyes, patates i moniatos han estat el trampolí per disparar una vegada més la imaginació dels cursos de primària. El vestíbul de l’escola, mercès a l’exposició, s’ha convertit en una improvisada “sala d’art”.

La innovació d’enguany: els pares han estat convidats a participar de la jornada festiva, com espectadors i com a gourmets. Com espectadors  han pogut gaudir de les representacions festives tradicionals i no tant, organitzades per aquesta diada; i com a gourmets, han tingut l’oportunitat d’assaborir els panellets, després d’aplaudir amb veritable entusiasme les vàries posades en escena.

Però abans de tastar-los, a la sala d’actes, amb els decorats pertinents, comença la festa. Els parvulets i cicle inicial, impecablement vestits per l’ocasió, canten i dansen cançons  i danses tradicionals de la castanyada; els uns fan riure al públic assistent, els altres hi posen els cinc sentits per a “quedar molt bé”. I cicle mitjà i superior ens sorprenen amb un projecte conjunt en llengua anglesa: la representació de l’obra Aladdin. Els cors, excel·lents, a càrrec de cicle mitjà i de cinquè. Els alumnes de sisè, però, en són els grans protagonistes, i no precisament per la interpretació, tot i ser brillant, sinó, per la fonètica, l’accent,  la fluïdesa i la naturalitat en l’expressió; perquè…, no ens enganyem…; això és el que veritablement compte!. Al capdavall l’objectiu d’una llengua no és que esdevingui una eina útil per a la comunicació i la sociabilització? No en són la gramàtica i l’ortografia només un mitjà? Aquesta ha estat sempre la nostra pretensió i aquesta representació un de tants camins per arribar-hi.

En resum, hem gaudit una vegada més de la festa de la castanyada; tradicional i participativa, com sempre; més oberta i original; i més didàctica i multicultural que mai. I els alumnes de quart, com sempre, l’han organitzat.

Premeu aquí per veure les fotos de la Maria castanyera.

Premeu aquí per veure les fotos de la castanyada.

Partint d’una pluja d’idees preconcebudes sobre què sabem de l’ajuntament, han anat apareixent una sèrie de respostes curioses i divertides: és el lloc que hi ha els senyors que manen el poble perquè sigui més bonic i arreglen les coses, si vols fer un cobert has de demanar permisos a l’ajuntament, és un lloc que treballen persones i fan que el poble quedi més maco… ; a partir d’aquí han suggerit poder escollir un alcalde/sa i uns regidors/es per a la nostra classe.

Engrescats amb aquesta dinàmica, hem realitzat una campanya electoral, fent un programa i exposant-lo a la resta de la classe.

Després d’escoltar les propostes, hem procedit a dipositar els vots dins de l’urna i després d’una intensa emoció … per fi! ja tenim el nostre alcalde i els seus regidors que durant unes setmanes intentaran portar a terme propostes de millora.

 ALCALDE :               ÀLEX FIGUERAS

REGIDORS/ES :

PAULA MORÓN (medi ambient)

POL FIGUERAS (esports)

LAIA MARIN (ordre i neteja)

MIQUEL MOIX (seguretat)

Cliqueu l’enllaç per veure les fotos.

No fa ni dos dies que vàrem acabar el curs escolar que ja hi tornem a ser; aquest és un bucle que es repeteix any rere any i és una part més de la rutina imparable que ens depara la vida. Evidentment és la perspectiva dels adults (que s’alegren que torni per fi la rutina); la dels nens/nenes és una altra visió més aviat carregada d’intriga, emoció i fins i tot mal de panxa (no direm pas por). Com serà el nou curs? Fàcil? Difícil? I la senyoreta? (perquè siguem realistes, 95% personal femení a totes les escoles de primària i potser ens quedem curts/es). Però malgrat totes les incògnites, que no els deixen dormir, la il·lusió també forma part d’aquest conjunt de confusos sentiments.

És precisament per mantenir viva aquesta il·lusió que busquem alternatives d’aprenentatge, que despertin el gust per aprendre, per saber, per descobrir, per estudiar, per inventar, per crear… La nostra proposta, per aconseguir aquest objectiu, és fer extensiu, a tot el centre, el treball per projectes que ja s’anava duent a terme a parvulari amb uns resultats tan engrescadors quant a entusiasme, participació, col·laboració i, per descomptat, d’adquisició de coneixements que la primària, a consciència, no se’n podia pas mantenir al marge.

Encomanats tots per aquesta ideologia, enguany gosarem a encetar un nou projecte anomenat Santa Coloma de Queralt, el nostre poble.

Per refrescar la memòria dels que ja en saben alguna cosa i instruir els que no n’han sentit a parlar mai, podem dir que un treball per projectes és una manera de dinamitzar activitats d’aprenentatge, fonamentalment de forma globalitzada (no per àrees determinades, sinó tractades conjuntament) en què l’alumne és alhora educador i educand; com educador busca, compara, i comparteix informació, des de moltes fonts; com educand, rep dels seus propis companys, les seves pròpies experiències i descobertes que l’ajudaran ampliar, aprofundir i interioritzar coneixements. No només dels llibres, de les enciclopèdies de paper o on-line obtenen la informació, sinó del contacte amb la gent més propera o no tant, de l’observació directa i de la manipulació.

Si amb tots aquests propòsits aconseguim que sàpiguen donar bona raó del seu poble, on viuen, i s’il·lusionin per saber, ens donarem per ben pagats/des.

Des d’aquí desitgem a pares i alumnes, nous i de sempre, un bon i profitós curs escolar; alhora que us animem a prendre part activa en tots els projectes i a considerar també vostres els nostres reptes. Gràcies per endavant.

Ens esforçarem per ser mereixedors/es de la vostra confiança.

Cliqueu aquí per veure les fotos d’inici de curs

Sent, doncs, conscients d’aquesta necessitat de fer escola, en el sentit de preservar i fomentar vincles d’unió, contacte, confiança, i de la projecció a l’exterior d’aquest tarannà que ens és propi: d’escola petita, però viva;  exigent -acadèmicament parlant-, però propera; competent i professional, però familiar; hem creat un nou projecte,  una LIPDUB. La finalitat: treballar tots en allò que som capaços d’aportar al col·lectiu, segons les nostres aptituds personals, per aconseguir un objectiu global en benefici de tots. No cal ni dir que tenint en compte la finalitat, el mèrit i l’èxit són compartits; i aquesta és en definitiva la lliçó que se n’ha d’aprendre dels treballs en equip, perquè la societat és al capdavall un equip. Sou benvinguts a visitar-la:

http://www.youtube.com/watch?v=7Wmf-W3iZGo

I la Festa de Final de Curs és un bon moment per a fer balanç, celebrar, compartir, riure, agrair i felicitar-nos de tot plegat. Això és precisament el que suggereix el mossèn en la seva homilia, ja que l’eucaristia encapçala la celebració.

Per la seva banda, la sala d’actes, la representant de la titularitat i la directora fan també el seu paper: presidir un emotiu acte acadèmic. L’agraïment al professorat per la bona tasca educativa al llarg d’aquests anys, que ha donat el seu fruit en els immillorables resultats obtinguts en les proves de les competències bàsiques; els desitjos de bona sort -”esforç i constància”-, per als alumnes en la nova etapa que comencen; l’agraïment als pares per la seva perseverant col·laboració; i la invitació més que sincera de continuar formant part d’aquesta petita escola que és una gran família, són els missatges i desitjos no només dels representants de la institució sinó de  tot el col·lectiu.

I la celebració s’acaba com pertoca, amb un sopar comunitari a la fresca. Ens acomiadem fins al curs vinent i ens desitgem un bon estiu al ritme i petards dels diables; en un escenari molt acollidor, el pati; amb un decorat recentment estrenat, mercès a l’Àlex Trull; i uns protagonistes d’honor, els membres de tota la comunitat educativa que han fet l’escola, fan l’escola i són l’escola.

Veure fotos de la festa de final de curs

 El zoo barcelonès, fundat el 1892, conté una de les col·leccions d’animals més importants d’Europa, compta amb uns 4.000 animals i més de 400 espècies diferents i participa en acords europeus de reproducció en captiveri en 49 espècies, la majoria mamífers, per a la conservació i a vegades la seva reintroducció en l’hàbit natural. És un lloc d’investigació i transmissió de valors, un referent per a la defensa i la conservació de la biodiversitat.

 Per què serà que anar al zoo no té ni edat ni data de caducitat?

El parc és un veritable arca de Noè, un ambient força motivador que predisposa a l’aprenentatge. Es pot comprovar en viu i en directe l’adaptació dels animals a diferents hàbitats, sistemes de protecció i defensa, alimentació,… i fotografiar-nos amb infinitat d’animals, alguns d’ells en perill d’extinció, és un record i un privilegi que té el seu valor.

 No ens podem deixar el dofinari, la immensa cua per a entrar-hi ha valgut la pena, els salts dels dofins són espectaculars i el seu comportament amb el ensinistradors ens deixa sorpresos.

 En sortir ens dividim per fer dos tallers: Mamífers (4t i 5è) i Reproducció (6è) on mitjançant uns power points recordem i ampliem el que havíem après a classe. A mesura que els monitors van comentant les imatges ens vénen un desfici de preguntes, volem saber-ne més, per què? com? quan?… però també tenim ganes de sortir a l’exterior i poder corroborar el que hem vist i escoltat: el caminar curiós de les girafes, l’elegància dels flamencs, els simpàtics suricates, els enormes hipopòtams,… 

Els goril·les ens atrauen, volem descobrir-hi amb els nostres propis ulls, la Jingga, la més petita, que va acabar amb el braç trencat com a resultat de l’amor brusc de la seva mare i que ha entrat a les nostres llars gràcies a l’instint protector d’una sèrie de veterinaris. Acostumada a ser el centre d’atenció ens complau fent mil cabrioles que no ens cansem de contemplar i, seguint la nostra ruta ens despistem voluntàriament  per tal de passar prop d’ella més d’un cop.

 Potser és aquesta la màgia del zoo, animals amb noms propis i històries particulars: Floquet de neu  (el goril·la albí), Jingga (la petita ximpanzé), Anak, Nereida, Inuk (els dofins ensinistrats),… que una vegada coneguts ens costa molt d’oblidar i per més vegades que hi tornem ens agrada recuperar la seva història.

Veure fotos de l’excursió al zoo.