Heus aquí el reconeixement que des de la fundació se’ns ha fet:

“En reconeixement a una escola arrelada al seu entorn, amb una llarga trajectòria i que des de fa anys desenvolupa una tasca pedagògica que impulsa la llengua i la cultura catalanes al centre, tot vetllant per la qualitat i la convivència. Cal assenyalar, a més, l’encert d’algunes iniciatives com les festes i el fet que els projectes col•lectius, tant de centre com de població, s’integren en la tasca escolar quotidiana.”

Ha estat una jornada molt complerta des del matí, que hem assistit a un musical  i s’ha fet la imprescindible rosa, fins a la tarda, que s’han fet treballs literaris per a tots els gustos. Els d’educació infantil, aprofitant la seva desbordant imaginació, s’han atrevit amb la confecció d’un conte, que també han il·lustrat; els de cicle inicial, anaven de rodolins “bons i fins”; cicle mitjà, cal·ligrames amb enginy; i cicle superior, còmics, que han aconseguit arrencar més d’una rialla. I com que tant  treball bé que mereixia ser admirat, a les parets de l’escola s’ha exposat, per fer caure la bava als familiars, als artistes i als professors que els han guiat.

En definitiva, un dia diferent, però fructífer, literària i artísticament parlant. I també pel que fa als sentiments, satisfacció d’haver pogut celebrar un any més la nostra diada, que no és només una festa, si no un compromís per consolidar les nostres llegendes, les nostres tradicions, la nostra llengua, la nostra cultura,…; en definitiva, la nostra pertinença al país.

Cliqueu aquí per veure les fotos.

Aprofitant l’avinentesa, hem fet una sortida per visitar el mercat i fer una entrevista als venedors i venedores que hi fan les seves parades per tal de tenir més informació del funcionament d’aquestes botigues mòbils.

També hem aprofitat per posar en pràctica el que hem après a la classe de matemàtiques: comprar i vendre i pagar amb euros.

Tot plegat ha estat divertit i molt interessant.

Cliqueu aquí per veure les fotos.

I per a mantenir viu aquest clima tan peculiar i familiar que es respira en les escoles de poble, com la nostra, que han estat compartides per dues i tres generacions dins d’una mateixa família, i que apropen, per tant, generacions i estaments, es va organitzar una bicicletada i una caminada familiar que s’acabà, és clar, amb un bon esmorzar.

Tot plegat començà a les 10 de matí. Tota una generació de diferents edats es trobaven a l’escola amb ganes de “marxa”. El temps convidava, sol però fresqueta. Uns, els més petits, van caminar fins  a l’ermita de Figuerola; d’altres, més grans i preparats físicament, continuaven  fins a Sant Gallard; i els més atlètics ho feien corrent.

Els de les bicicletes, “full equip”, impressionaven. Cascs, imprescindible, només faltaria!, guants, malles, culeres, ulleres, i el bàsic: bicicletes de totes mides i colors, com el personal que les muntava. Van anar fins a la Creu de Barràs i tornar, tot i que alguns es van quedar a mig camí, a la Font del Pobres. Però és que tampoc es tractava de cap competició, ni de quedar exhausts, sinó de fer alguna activitat atractiva plegats i que alhora entusiasmés a la canalla, vaja: fer família.

De tornada a l’escola, hi havia de tot i força: els cansats i no tan cansats; els impacients, que arribaven abans, i els tranquils, que s’ho van prendre més a la fresca; alguns assedegats, però tots, sense excepció, afamats. I és que en entrar al pati i veure aquell escenari festiu amanit amb olor de botifarra a la brasa, feia venir una  salivera…

En un costat, l’exposició “variopinta” de bicicletes aparcades; a l’altre, tot tipus de begudes; i al fons, els bidons amb les botifarres brasejant.

Déu n’hi do de l’hora que se’ns va fer!. Entre naps i cols començàvem a esmorzar a les dotze tocades

Rotllanes, petites, grans i mitjanes. Tothom hi deia la seva i és que cadascú en tenia una de diferent per dir. Però malgrat la banalitat o potser no de les converses, la raó de fons d’aquest “bla, bla, bla …” encara era més simple: hi érem perquè coincidíem en què el bon caliu, la complicitat, el compromís i la coherència són condicions afins i comunes a  tots els membres d’aquesta comunitat educativa que roman unida per un mateix nord.

Cliqueu aquí per veure les fotos.

L’apadrinament lector és una activitat cooperativa que es realitza en parelles formades per alumnes de 6è (padrins) i de 1r (fillols). El fet de ser padrí vol dir que l’ajuda a aprendre a llegir i que l’engresca per encomanar-li el gust per la lectura. El fet de ser fillol vol dir que té compromís d’esforçar-se en el procés lector que està guiat pel padrí.

Un cop assignades les parelles, cadascuna signa un contracte amb el qual es comprometen a treballar plegats ajudant-se en tot el que sigui necessari. Es tracta també d’establir uns vincles afectius entre uns i altres.

Dins la complementària del món dels llibres els padrins van a buscar els fillols i es dirigeixen a la biblioteca on dedicaran mitja hora a llegir el llibre escollit.

En acabar la lectura  del llibre, el padrí i el fillol omplen a quatre mans el registre de lectura. La finalitat del registre consisteix en buscar les dades bibliogràfiques del llibre, explicar breument l’argument i finalment fer-ne un dibuix.

En l’última sessió, als alumnes de 6è se’ls lliura un carnet diploma acreditant-los com a padrins/nes.

Cliqueu aquí per veure les fotos.

Aquest any, seguint el projecte interdisciplinari d’Escola centrat en el nostre poble Santa Coloma de Queralt, ens hem disfressat dels gegants, els diables, els capgrossos i els grallers que tan esperem i aplaudim durant la Festa Major de la nostra vila.

Hem fet molta xerinola i esperem ja amb molta il·lusió que el Senyor Carnestoltes vingui l’any vinent.

Cliqueu aquí per veure les fotos del carnaval.

Cliqueu aquí per veure les fotos del berenar de Dijous gras.

Xocolata: 8 vots.

Cavall: 2 vots.

Tren: 1 vot.

Per tant, el nostre projecte serà molt i molt dolç.

Un cop escollit el tema, hem fet una pluja d’idees del que sabíem de la xocolata i després hem estructurat el que volíem aprendre.

La primera activitat consisteix en aprendre l’origen de la xocolata:

-          Hem anat a la pissarra digital a veure un power point sobre l’origen d’aquest aliment que tant ens agrada.

-          Hem portat boles del món a la classe i hem situat Amèrica de sud al mapa.

Cliqueu aquí per veure les fotos.

Ara ja saben que el riu s’ha format gràcies a uns quants torrents, com l’Aiguadolç, que ajunten les seves aigües i que és allà on neix el riu Gaià. I també que quan el riu arriba a Santa Coloma queda soterrat i travessa tota la població.

Anys enrera, quan no estava soterrat i baixava per al costat de la muralla del poble, l’anomenaven torrent de la Bastorre perquè passava per sota de la torre del castell.

A les Fonts de les Canelles, es pot tornar a veure. De les vuit fonts, la primera, la que està més a prop de l’abeurador, representa un home; la segona, és una dona; seguidament hi ha dos nens; després, dos avis; un sol i de l’última no se sap quina és la forma que representa. Antigament, al costat de la font, per l’avinentesa de l’aigua, s’hi va establir un poblat iber nòmada.

Els safareigs de la vora eren utilitzats per rentar roba i l’abeurador per donar aigua als animals (cavalls, burros, mules, eugues…), que eren els mitjans de treball i de transport de què disposaven en aquell temps.

La imatge que hi ha al damunt dels safareigs és la de Santa Coloma amb una ossa als peus. Explica la història que Coloma va ser perseguida i feta presonera per ser cristiana i que quan els romans la van posar en un circ perquè els lleons se la mengessin (com a l’espectacle) l’ossa, que estava en una gàbia, al costat, es va escapar i es va posar davant seu per protegir-la. I és així com va salvar la vida.

Una vegada s’ha deixat les fonts i continuant pel costat del riu, es veuen horts a dreta i esquerra.

Al costat del riu s’hi van anar construint molins; el primer, el de la Torre. Quan la bassa que tocava al molí es buidava, es movia la pedra que molia el blat. Però, a l’hivern, quan l’aigua de la bassa es glaçava, l’emmagatzemaven al pou del gel per a conservar els aliments, ja que en aquell temps no tenien  neveres ni congeladors.

Déu n’hi do del que han après amb el Jaume. Ara ja poden donar raó sobre com n’era d’important aquest riu pels habitants de Sta. Coloma.

Cliqueu aquí per veure les fotos.