Tot el dia de bòlit!. I és que hem volgut celebrar la festa del nostre patró amb tots els ets i uts, per obligació i per devoció. Obligació de donar a conèixer les nostra cultura i les nostres tradicions, per conservar-les, per estimar-les, per propiciar un sentiment de pertinença al país…; i devoció, perquè és un orgull fer-ho.
L’èxit de la jornada ja ha començat, quan els més menuts de la casa ens han deixat amb un pam de nas interpretant una peculiar adaptació de la llegenda de Sant Jordi, des del punt de vista del drac. I és clar, si el drac n’era l’estrella, com a tal se l’havia de tractar. Cinquè ha posat fil a l’agulla per a construir-li una acollidora cova, refugi adient per un protagonista tan singular, i que actualment té la seva morada al rebedor de l’escola.
Però per bé que Sant Jordi i la princesa n’eren, en aquest cas, només personatges secundaris, no es pot obviar que tenen títols que els atorguen certs privilegis i evidentment, dormir al ras, no n’és pas un d’ells. D’aquest afer n’han pres nota els alumnes de sisè i mercès a ells, un castell pràctic i funcional, plegable i transportable ha acabat sent l’allotjament digne per tan carismàtica parelleta, com correspon a la seva categoria social.
I les manualitats, típiques i tòpiques de la diada? També han tingut el seu paper: roses amb tots tipus de materials i mides; punts de llibre amb una immensa varietat de motius; dracs petits, mitjans i grans, simpàtics o sorruts, són els presents que els alumnes s’han emportat a casa per a obsequiar i sorprendre als pares amb l’originalitat pròpia de cadascun.
“La cirereta”…, el llibre. Una mica pretensiós; si volem filar prim, li escau més conte. Ens hem atrevit a escriure’l entre tots els alumnes de primària; potser no té ni cap ni peus…, però d’una imaginació que descol·loca!. Els nens de primer han encetat una història amb uns personatges tan animals com intemporals, i curs rere curs han anat embolicant la troca de tal manera que els protagonistes s’han vist obligats a fer front a unes heroïcitats del tot surrealistes; però agosarats i aventurers com han estat creats, superar-les ha estat bufar i fer ampolles; i ho han fet en un tres i no res. Sisè, respectant el tarannà dels cursos predecessors, ha posat el punt i final amb un desenllaç que competia amb el mateix fil conductor, tan per estrambòtic com per divertit.
Finalment li hem tret “brillo”, amb les il·lustracions. A les escales de l’escola roman exposat pel qui vulgui admirar-lo, riure una estona o ambdues coses.
No tenim clar si el dia ha estat més esgotador que gratificant o a l’inrevés; és que… conèixer i estimar les tradicions no és pas de franc.
Cliqueu aquí per veure les fotos.
